Ser mare, la transformació que no sempre s’explica.

El passat 7 de maig vam celebrar la tercera edició de la Trobada De mare a mare, adreçada a mares joves amb inquietuds per reflexionar sobre la maternitat.

La trobada va tenir lloc a l’Hotel Tres Torres Atiram i va consistir en un sopar-col·loqui en el qual van participar Blanca Molins, metgessa psiquiatra especialitzada en la salut
mental de la dona durant l’etapa perinatal, i Patricia Adell, psicòloga sanitària especialista en trauma i sexologia clínica.

El col·loqui va ser moderat, un any més, per Teresa Pueyo, professora d’Antropologia Social de la Universitat Abat Oliba CEU. Des de la seva experiència professional i també des de la seva vivència personal com a mares, les tres convidades van abordar la profunda transformació que suposa la maternitat per a la dona i aquells aspectes que, sovint, no s’expliquen o romanen poc visibilitzats. Al llarg de la conversa es van tractar qüestions relacionades amb els canvis emocionals, personals i familiars que comporta per a la dona el fet de convertir-se en mare.

Teresa Pueyo va iniciar el col·loqui referint-se a la maternitat «com una cosa molt bèstia que et travessa completament i et canvia tota la vida, i ja no tornes a treballar de la mateixa manera, no només per un tema de conciliació; tu has estat profundament transformada».

Patricia Adell va parlar de «la importància de tenir ben integrada tota la teva història personal, tot allò que portes amb tu abans de ser mare, per poder acceptar millor tots els
canvis». «La mare s’identifica en el fill.»

Blanca Molins va afirmar que «la maternitat és l’etapa de major vulnerabilitat de la dona» i va descriure la transformació que la maternitat produeix en el cervell de la
mare: «En el tercer trimestre d’embaràs, el cervell ja s’està especialitzant en l’experiència d’aquest nadó.»

La trobada va completar l’aforament previst i va despertar un gran interès entre les assistents. Es va generar un espai proper i sincer on la gran majoria es van sentir
identificades amb el que escoltaven i van participar activament en el torn de preguntes i reflexions posteriors. Un cop més vam poder constatar la necessitat de continuar creant
espais de trobada per compartir experiències i abordar la maternitat des d’una perspectiva realista, professional i humana.